I never had enough: septiembre 2010

lunes, 20 de septiembre de 2010

Don't break the silence if isn't to improve to

Intentar escapar de la realitat quan intentes evitar-la perquè no ho vols acceptar. Canvis d'ànim constantment mentre encens l'iPod en busca d'una cançó per animar el teu dia i esquivar el que penses. Camuflar cada paraula de l'interior dels pensaments pujant al màxim el volum de la cançó que escoltes. Caminar mentre amb la mà estesa vas notant que cauen gotetes, i ho comproves amb la mà estesa, observant que són minúscules però de sobte comences a notar que es fan cada cop més grans, i quan vols pensar ja t'estàs empapant la samarreta, t'estàs mullant els cabells i la pell. Notes la gent corrent i et fa gràcia, comences a riure i dues dones velles et miren amb cara de cul, tu rius el triple. Tens tantes ganes de que la pluja mai s'acabi com de que faci sol i començar a patinar, és un contrast molt gran, però a tu t'agrada i no importa res més, perquè quan la pluja hi es, et venen ganes de fer tot el que no t'atreveixes quan fa bo, tens entusiasme per tot fins i tot, perquè no dir-ho, tenir a algú que t'abraci perquè si encara que rebutgis aquest tipus de coses perquè tens por i "ets una mica rara" dius que no però en el fons ho necessites. Són petites coses que un pensa en forma de flashback i que mai sap quan poden tornar, potser, per sort o desgràcia, solen durar molts dies. Mentres tant et tranquilitza la frase "Everything will be fine."